Ja és primavera a El Corte Inglés i Setmana Santa a Espanya, milers de persones omplen els carrers vessant llàgrimes davant una processó d’imatgeria que recorda una injustícia de fa dos mil anys, incapaços de mostrar un bri d’empatia i solidaritat cap a la repressió que està patint tot un poble que té al costat; judes de falses esquerres que s’han venut per trenta monedes d’unionisme desprestigiat al servei d’un territori decadent i acabat, governadors farsaires que es renten les mans amb l’aigua bruta de la conspiració, legions de sicaris uniformats ensinistrats en l’odi per atonyinar, veus nostàlgiques que clamen per la llibertat d’atracadors oficials que impunement s’han embutxacat els diners del contribuent abans que indultar als defensors del dret a decidir lliurement. Tot per acabar amb una nació crucificada entre els dos lladres, el de la política corrupte que s’apropia de les veus de la llibertat i el de la justícia ensinistrada que roba els drets humans i la democràcia més elemental. Les coses no han canviat tant en vint segles.
Però quan els que ho havien fet en nom de la gràcia de Deu que ara ja no en fa cap s’han passat tant anys manant i prevaricant, quan l’emperador no inspira por perquè ell és el primer estafador i no li queda cap dona honrada, quan la justícia s’ha convertit en una concubina del senat i quan els màrtirs ja no son l’excusa del poble per suplir la dignitat, a la gent se li comença a inflar la paciència i alguna cosa més carnal.
Mentre Espanya continua submergida en el folklore, la tradició i la caspa d’una petita, gens lliure i desprestigiada utopia nacional, on a més de posar-s’hi el sol s’hi ha fos la vergonya i s’ha apagat qualsevol rastre de credibilitat; Europa es veu incapaç d’aguantar la mirada a una Catalunya en lluita per les seves llibertats. Farts de portar la creu suportant que et vagin fuetejant comença a ser hora de canviar la tradició, afortunadament la ciutadania ja no està per processons ni relíquies monàrquiques ungides en honor de descrèdit i corrupció, comença a tenir les orelles encetades d’escoltar la potinejada saeta del “Y viva España” amb mantellina al cap i descomptant els nou empresonats, hi ha dos milions nou-cents noranta nou mil nou-cents noranta un confrares disposats a muntar un Viacrucis sonat.
Ens han sotmès a una crucifixió immoral de treball de final de curs d’alumne de P4, plena de faltes d’ortografia històrica, dades falsejades, redactat manipulat i odi concentrat per tapar els seus propis pecats, sense tenir en compte que la darrera vegada que per setmana santa algú va detenir el líder d’un poble, la historia se’ls va girar i l’imperi es va enfonsar. Està clar que aquesta setmana santa serà llarga i ens toca muntar Viacrucis, el dubte és… traiem el Sant Cristu Gros o el Sant Cristu Groc?
FOLLIES 