VARIETATS DE FER EL TOMAQUET

Es pot fer el tomàquet de moltes maneres, metafòrica o literalment parlant, acostumats a fer-lo en el sentit més humorístic de la frase, sorprèn que hi hagi persones amb la capacitat i l’encert de convertir l’expressió en una festa.

Una colla de gent, entitats i associacions de solvència contrastada perquè tenen una empenta provada amb una trajectòria demostrada, han decidit que  aquest producte de l’horta tant present a la nostra vida, que sovint fem a les cuines i més freqüentment a la vida social, ha de tenir el relleu que és mereix; per això han decidit donar a conèixer totes les seves varietats, qualitats i formes de tractar-les, projectant-lo al món.

El tomàquet manresà és un producte representatiu de la cultura, la tradició i l’esforç -el de l’horta vull dir, de l’altre val més no parlar-ne-  a més de ser únic; bé, els altres també ho son d’únics però deixem-ho córrer perquè ens tenen fregits. Donar visibilitat a un dels nostres productes autòctons amb més propietats no és cap bestiesa, la prova és que mentre els tomàquets socials donen per ben poc, aquests de l’horta que volen redescobrir donant-los notorietat; els de Mengem Bages, Proper.cat, Tomamting.com i l’Ajuntament de Manresa, empresa també especialitzada en cultivar l’altre varietat de tomàquet manresà; donen per a molt. El tomàquet està sent el protagonista d’un atractiu programa amb jornades tècniques, propostes culinàries amb la complicitat de restauradors, sopars populars, xerrades, fires, mercats i espectacles; fins a conformar una oferta que té ganxo com a proposta de emergent de futur. Felicitats als autors i impulsors de la iniciativa sobretot pel gran favor que ens fan a l’hora de viure, amb orgull i una bona dosis de dignitat,  això de fer el tomàquet.

Però parlem de les altres maneres de fer-lo més enllà de les estrictament gastronòmiques, perquè en l’apartat social fa temps que tenim especialistes dedicats a difondre com es fa el tomàquet a tots nivells. Aquests darrers es nota que encara estan verds i no han cuinat massa bé tota la varietat d’oportunitats per impulsar la festivitat de Sant Ignasi, a qui honorem aquests dies amb un programa força galdós que inclou misses i botifarra, per exportar la nostra figura més internacional cap a la màgica data del dos mil vint i dos, que veient la magnitud engrescadora i innovadora de la celebració el més probable és que hi arribem a misses dites.  Sort que gràcies als experts en el producte de l’horta,  la nova festa que promet llarga trajectòria ens permetrà continuar fent el tomàquet, però bé. Ves per on al final encara serà el tomàquet i no Sant Ignasi qui ens dinamitzarà la ciutat, el mercat i la capacitat de tirar endavant projectes més plens de dinàmiques amb bones aportacions  que de paraules amb bones intencions. Conservem la fe que ja ho diuen… de mes verds en maduren.

Anuncis

Quant a Joan Barbé

Periodista, guionista i autor teatral
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s