BARS PER BEURE I VIURE

Ho diu un informe, un d’aquests que a l’estiu omplen pagines de diari, som la tercera ciutat amb menys bars de Catalunya. No arribem a dos per cada mil habitants mentre que Puigcerdà, al capdavant del ranquing, en té més de tres pel mateix percentatge de ciutadans; però no ens posem tràgics, no és cert com canta en Melendi, que aquí anem de bar en pitjor.

Hi ha bars que et conviden a entrar i altres que t’empenyen a marxar, alguns son per escridassar el futbol, altres per badar i conversar, però tothom en té algun de confiança per allò de que l’actualitat de la ciutat sempre surt de darrera la barra i si no en tens cap on t’escoltin i valgui la pena escoltar, no ets ningú.

N’hi ha que han superat el propi entorn i s’han convertit en símbols de la personalitat de la ciutat que els ha creat o la pel·lícula que els ha mitificat: Si aneu a París no us perdeu la màgia de fer un pastís a “Les Philosophes” al Marais , mentre llegiu els pensaments que clients i literats han escrit a les taules i parets; o si volteu per Tokio agafeu l’ascensor del Park Hyatt fins a la planta cinquanta dos i demaneu un tequila en el “New York Grill”, qui sap si us hi trobareu a la Scarlett Johansson com li va passar a en Bill Murray a Lost in Translation.

En els bars, com en tot, no és qüestió de quantitats si no de qualitats i en les darreres èpoques el Centre Històric de Manresa, un dels indrets amb més concentració d’aquests  establiments,  ha vist proliferar locals que son símbol de cultura, d’aquells que com deien els Gabinete Caligari “hi trobes l’escalfor de l’amor i conviden a començar”, d’aquells que la gent, les propostes i l’ambient marquen el moment; on possiblement coneixeràs el  cambrer o la cambrera del teu amor que deia en Machin o t’hi quedaràs fins la ultima copa aquella que cantava en Carlos Gardel; amb moltes ganes de consumir tot el que et posen i et proposen.

Resumint, que Puigcerdà podrà tenir més bars i més “tourist fashion”, però al Centre Històric de Manresa en tenim un grapat d’aquells que fan bona la teoria que diu que on hi ha un bon bar hi ha una bona cançó. Si és cert que els bars parlen de la ciutat que els envolta, aquest estiu feu-hi un tomb i descobrireu la quantitat de locals amb valor afegit en els que la gent de darrera la barra no es conforma a veure passar la vida; a més a més  espremen les neurones, el pressupost i la imaginació a l’hora de fer tot el possible perquè els de l’altra banda del mostrador la veiem passar entre amics, una bona oferta i un somriure.  Com cantaven els Sau: Vull quatre barres, encara que siguin de bar, perquè m’agrada la gent que et mira els ulls… l’informe no ho diu però d’aquestes en tenim unes quantes, convideu-vos-hi a fer un glop. No son només estadístiques en un informe, son bars per beure i viure.

Advertisements

Quant a Joan Barbé

Periodista, guionista i autor teatral
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s