ELS CAMINS PORTEN A ROMA, LES PASAREL·LES A MANRESA

L’Ajuntament de Manresa s’ha afegit a la llarga llista de conqueridors, pobles i cultures que al llarg de la historia han volgut prendre possessió de la ciutat eterna. Una delegació  encapçalada pel regidor de turisme, amb tècnics municipals i el superior de la cova entre d’altres, a la que posteriorment se li va sumar l’alcalde de la ciutat, va visitar la ciutat eterna per ser mereixedora d’una divina recomanació.

La seva intenció no era descobrir la Gran Bellesa que ens va mostrar Paolo Sorrentino ni lliurar-se a la Dolce Vita que va inspirar  Fellini, tampoc van anar a fer unes vacances romanes com les d’en William Willer, entre altres coses perquè ni el regidor Calmet ni l’alcalde Junyent tenen les dots de la seducció de les que gaudia en Gregory Peck.

Així doncs, Quo Vadis Manresa?  Quina missió tenia la Giornata Particolare, que com Ettore Escola, va anar a passar la distingida comitiva manresana a la Ciutat Oberta de Roberto Rosellini?

L’objectiu no era cap altra, ambiciós i segurament encertat, que el d’obtenir la complicitat de les més altes jerarquies de la Companyia de Jesús perquè si no tots, al menys uns quants camins puguin portar de Roma a Manresa amb l’excusa de conèixer i visitar la ciutat que adquirirà la dimensió més gran de l’adjectiu Ignasià, de cara a les commemoracions del dos mil vint i dos.

Certament una lloable i digne creuada que no hauria d’oblidar que abans d’anar a conquerir basíliques a terra santa val més assegurar els altars de casa; ho dic perquè des de fa molt poc temps s’han començat a fer accions per promocionar la ciutat entre els milers de viatjants i pelegrins d’arreu del món que cada any fan estada a la Cova i que fins ara residien uns dies aquí, es desplaçaven a Barcelona o pujaven a Montserrat, però eren incapaços de fer un tomb per una ciutat que tenien al costat i de la que s’acomiadaven havent conegut, com a molt, les vistes de la Seu que podien admirar des de la finestra de la seva habitació. Ni des de la companyia, capficats en les seves coses, hi havia un excessiu interès per obrir les portes a la Manresa històrica i ignasiana; ni des de la ciutat s’hi posaven recursos i imaginació per atraure el grapat de persones que venien, ensumaven, però no visitaven.

No se si tots els camins porten a Roma; però si que totes les passarel·les, especialment la que hi ha davant la Santa Cova creuant per damunt la via Sant Ignasi, porten a Manresa. Estaria bé començar aquesta aliança des del principi i esmerçar almenys tants esforços com els desplegats a Roma, per motivar als estadants de tant insigne edifici monumental a creuar la passarel·la i descobrir la ciutat que a poques passes els espera amb els braços oberts. Com resa la coneguda dita popular de la sàvia mitologia manresana: Que la immensitat dels boscos de Roma no ens impedeixin veure els jardinets de Manresa.

Anuncis

Quant a Joan Barbé

Periodista, guionista i autor teatral
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles d'opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s